Miles & Bill / Jaç nº 40



Sóc un gran admirador de la música de Miles Davis i no crec que em cansi mai de sentir discos com Birth of the Cool, Walkin', Kind of Blue, Nefertiti o Bitches Brew. Part del geni del trompetista radicà en el bon olfacte que va tenir a l'hora d'associar-se, al llarg de successives dècades, amb els músics més talentosos i inquiets de l'escena jazzística. Va ser en la companyia, entre d'altres, de Charlie Parker, John Coltrane, Cannonball Adderley, Herbie Hancock i Wayne Shorter que Davis va fer allò del que presumí, segons la llegenda, davant de Jacqueline Kennedy quan, durant una visita d'un grup d'artistes a la Casa Blanca, la primera dama va preguntar al trompetista què havia fet ell per estar a la residència del President, al que Davis li va respondre: "Jo he canviat el rumb de la música moderna; i vostè, què ha fet per estar aquí a més de ser blanca?". Abans d'això, a finals dels cinquanta, Davis havia fet societat amb Bill Evans, i junts havien concebut i enregistrat l'esmentat Kind of Blue, considerat per molts el millor disc del jazz modern. En el dibuix Bill Evans toca el piano darrere del hieràtic Miles d'acord amb la personalitat de perfil baix, crec, del cèlebre pianista.
 Aquesta il·lustració apareix en el número 40 de la revista Jaç

1 comentario:

  1. Molt bo! Per cert, una tal Gemma Uribe, germana d'Anna Uribe, em va contactar a través del Teddy polonès (llibreria Glowinsky), i resulta que et coneix a tu tmb! El món és ben petit....! :)

    ResponderEliminar